El gira-sol (Helianthus annuus)

El gira-sol (Helianthus annuus)

És una planta herbàcia de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les astèrides i de la família de les asteràcies, amb una inflorescència gran  que gira al llarg del dia per a orientar-se en direcció contrària al sol.

Es conrea per la seva llavor (la pipa de gira-sol), de la qual se n'obté un oli comestible.

És una planta originària de l'Amèrica especialment de Mèxic, Perú i del sud dels Estats Units que va ser introduïda a Europa durant el segle XVI.

  

El nom de Heliantus, que és com es coneix científicament el gira-sol, deriva de "helios" que significa sol i de "anthos" que vol dir flor, i el seu significat global és flor de sol.

Prefereix els terrenys sorrencs i rics en matèria orgànica. Aquesta planta és cultivada de forma intensiva en grans plantacions com a planta alimentària i sobretot s'ha cultivat a Europa per aprofitar les seves llavors olioses. 

El gira-sol floreix a l'estiu, i és a la tardor quan es du a terme la recol·lecció dels fruits per aprofitar les llavors. A més, les fulles i les flors també són utilitzades en medicina.

Descripció 

El gira-sol és una planta molt robusta, poc ramificada. Malgrat ser una planta de cicle anual pot arribar a més de tres metres d'alçada ( és més petita als llocs secs).

La seva arrel és axonomorfa, és a dir, està formada per un eix principal i més desenvolupat i nombroses arrels secundaries. És una arrel pivotant, mol potent, que li permet resistir èpoques de sequera i absorbir substàncies minerals a força profunditat del sòl.

Té una tija important, de consistència semillenyosa, pilosa, cilíndrica i rugosa d'alçada variable des d'uns 40 cm fins a 2 m d'alçada. Les fulles són grans (de 5-30 cm de longitud), triangulars o cordiformes, discretament dentades, peciolades, amb tres nerviacions principals i aspres al tacte; les fulles de la part superior són alternades mentre que les de la part inferior són oposades.

Presenta una inflorescència en capítol, de 10 a 40 cm de diàmetre, amb dos tipus de flors: les ligulades, que es troben a la perifèria, són estèrils i presenten un color groc viu, i les tubiflores, que són les de l'interior del capítol, presenten un color groc més pàlid, són hermafrodites i són les que desenvolupen els fruits.

El fruit ( pipes o llavors de gira-sol)  és un aqueni angulós, de 8-15 mm de longitud, ovoide, aplanat, amb un pericarp brillant de color negre, blanc o estriat, segons les varietats, anomenat popularment "pipa". La seva superfície externa presenta una pelussa. A l'interior apareix una llavor voluminosa i comestible, formada per dues cotiledònies plano-convexes, de color blanc i de sabor dolç i oleaginós.

Les parts d'aquesta planta que s'utilitzen en farmàcia són principalment les flors, les fulles i les llavors.

El gira-sol

 

El gira-sol

de tant adorar al Sol

n'ha presa la fesomia.

Tot el sant dia

el segueix amb sa mirada,

com l'aimador a l'aimada:

quan veu que neix a llevant

està rient,

quan veu que mor a ponent

està plorant;

llavors el dol

del gira-sol

és gran.(...)

                                          Jacint Verdaguer