Cercar en aquest blog

dilluns, 7 de març del 2011

Les torrades


Us imagineu un matí, a l'hora d'esmorzar,unes  torrades al plat a punt de mossegar-les, comencessin a aparèixer uns dibuixos animats, tal com passa en aquest vídeo....Doncs tot  és possible, en aquest video que acompanya la promoció " Official Music Video for OK Go's "Last Leaf" " 
 
 A veure que us sembla a vosaltres?



Disseny d'animals salvatges

Que divertit!!!!!



http://www.buildyourwildself.com/

 Malgrat que el Carnaval ja l'hem celebrat, he trobat aquesta pàgina en "El blog de la clase de Gregorio en Abrucena" en que podreu a partir de la vostra imaginació crear diferents disfresses d'animals salvatges.


dijous, 3 de març del 2011

Les grues (Grus grus) a Gallocanta

 
El cap de setmana del 25-27 de febrer de 2011 , la llacuna de Gallocanta http://www.gallocanta.org/laguna.htm   , ens oferia  un magnífic espectacle de la natura. L'arribada i l'estada de grues que procedents d'Extremadura i del Marroc, com cada any.  S'aturen  en aquest paratge per menjar i recuperar forces pel llarg viatge a Europa de l'Est i Finlàndia.

Hi ha nits que a la llacuna hi dormen set mil, vint mil, trenta mil grues. I quan arriba la matinada, en menys de mitja hora totes aixequen el vol.

El divendres 25 a la tarda, a la llacuna hi havien sols unes quantes grues.

La posta de sol vermellosa anunciaval'arribada de la nit per a tots.
                      " krrue-krroo ", arriba un estol de grues, han fet una volada molt llarga i estan molt cansades.
      " krrue-krroo " , un altre estol de grues, passaran la nit aquí i demà continuaran el llarg viatge?








La lluna a quart minvant, les acompanyarà durant tota la nit.
Bon dia, són les set del matí i ja estan enfeinades menjant .

Durant tot el dissabte arribaven estols de grues per descansar,menjar i  aixecar el vol.
                                                    
                                                                                                                                                 
Hem d'anar buscant les corrents tèrmiques per aconseguir enlairar-nos, agafar alçada i formar l'estol.  Escolteu bé les ordres " krrue-krroo "  " krrue-krroo ".







" krrue-krroo "
" krrue-krroo "  " krrue-krroo ".



Quí són aquestes cridaires?, deu pensar  la gralla.

                " krrue-krroo " , " krrue-krroo "  totes en ordre!!!,  cap al nord d'Europa

 
Quina és  la que estira més el coll i les potes? Quines ales!!!



Fins l'any que ve. 
Cuideu la llacuna!!! 
Adèu




Les grues mesuren entre 114 i 127 cm, assoleixen els 4-7 kg de pes i la seua envergadura alar és compresa entre els 200 i els 230 cm.

El seu bec és allargat i fi, tot i que més petit que la resta de camallargs . Té el plomatge gris, a excepció del coll i el cap que és negre, amb una cella blanca que li abasta tot l’ull i li baixa fins al clatell. A la part superior del cap hi té una espècie de boina vermella. Un tret que diferencia la grua dels altres camallargs. La posició del seu coll quan vola és estirat. 

És camallarga i esvelta. D'hàbits terrestres, camina pausadament i manté una actitud esquerpa.

La veu és com un claqueig semblant a una trompetada, molt sonor. Volant emet uns trinats suaus i audibles a curta distància.

Pot formar grups nombrosos (40, 50, 80 i 400 exemplars) o grupets petits, i rarament se la veu en solitari.

S'alimenta d'insectes, llavors, tubercles i petits vertebrats.

Quan s'acosta l'hivern, les grulles comencen el viatge que les portarà desde las zones fredes del nord d'Europa a territoris més calids,com a Espanya, als seus llocs de cada any. 

Les grulles recorren uns 3000 o 4000 kilómetres des dels  paissos  del nord d' Europa en els que passen la temporada de primavera-estiu. A les nostres terres només les veiem passar volant, però les seves breus aturades les pot fer en rostolls i camps no conreats, també se la pot trobar en alguna bassa sense vegetació. Un dels seus quarters d’hivernada és Extremadura, o al Marroc. Fan una petita esta a Gallocanta

A la llacuna endorreica de Gallocanta es pot observar bona part de les més de 50.000 grues migrants (pràcticament la totalitat de la població nord-europea) que trien la Península Ibèrica per a passar l'hivern.





Estada de les grues a Extremadura d'octubre a febrer



A mitjans de febrer les grulles es preparan per marxar cap al nord d'Europa. 




Arribada  de les grues al nord d'Europa.






Informació : bloc de natura de xtec, de Alfonso Perdel i viquipèdia



dimarts, 1 de març del 2011

La llegenda de Sant Jordi



La llegenda de Sant Jordi

     
Autors: Diversos
Col·lecció: La Lluna de Paper
Editorial: Estrella Polar
N. d'edició 1 
Data de publicació 05/03/2009  
Gènere Ficció o narrativa 
Edat recomanada de 3 a 6 anys
Il·lustrador Màriam Ben-Àrab 
Temàtica Aventura




Un fort i valent cavaller s'acosta... Sant Jordi ja és aquí!
Un bon dia, fa molts i molts anys, els habitants de Montblanc van viure un gran daltabaix.

Text de contraportada
Un monstre rondava els voltants de la vila de Montblanc. Es tractava d'un drac horrible que sembrava el terror per allà on passava.
El rei i el seu poble estaven a punt de perdre tota esperança quan van veure, retallada contra l'horitzó, la figura d'un misteriós cavaller que s'acostava...




La meravellosa medecina d'en Jordi


La meravellosa medecina d'en Jordi

Autor: Roald Dahl

Col·lecció: L'Odissea

Número: 8/0

Editorial:  Estrella Polar
Data de publicació 01/12/2009
Gènere Ficció o narrativa
Edat recomanada A partir de 10 anys



Una història fantàstica de Roald Dahl
Totes les àvies són simpàtiques i amables? N'hi ha una que té el seu net martiritzat....
Text de contraportada
Moltes velles són amables i s'ho passen molt bé menjant pastissos de crema. L'àvia d'en Jordi, no: sempre està rondinant, renya constantment el seu nét i té els costums gastronòmics més fastigosos del món: li agraden les erugues i els llimacs amb col. És tan antipàtica que en Jordi decideix actuar. I, així, prepara una medecina meravellosa que produeix uns resultats increïbles en l'àvia i tots els animasl que la proven.

La meva germana sempre em mana


 

     La meva germana sempre em mana



Col·lecció: L'Odissea
Número: 2/8
Editorial: Estrella Polar
Data de publicació 21/09/2010
Gènere
Infantil
Edat recomanada
A partir de 8 anys
Etapa escolar Primària
Enquadernació Rústica 
Temàtica Convivència, Conflictes familiars

Així és la vida Lulú!

Una història plena d'humor sobre les petites preocupacions de la vida i les relacions entre germans i germanes. 

Text de contraportada
La Lulú és un manat de nervis perquè ahir al vespre es va assabentar d’una gran notícia: la seva germana farà una festa a casa per celebrar que fa tretze anys! Després de mil hores de discussions, negociacions i xantatges, els seus pares van acabar acceptant-ho. Serà genial! Transformaran el garatge en una discoteca i la Vanessa podrà convidar-hi quinze amics. La Lulú, emocionada, també vol convidar a la festa en Quim i la Bet, els seus millors amics, però a la Vanessa no li semblarà gens bé que la seva germana petita fiqui el nas a la seva festa privada.

Gomes d'esborrar



                                   Gomes d'esborrar

Mercedes Cairol Gay

Col·lecció: L'Odissea
Número: 7/0
Editorial: Estrella Polar
Data de publicació 01/09/2010
Gènere Ficció o narrativa catalana
Edat recomanada A partir de 6 anys
      



I tú, què col·lecciones?
A la Marina li agrada col·leccionar coses.

Col·lecciona xapes de colors, botons de totes les mides, petxines i molts altres objectes, que guarda en pots de vidre diferents. Però la col·lecció que més s'etima é sla de les gomes d'esborrar perquè, amb les gomes, pot esborrar les coses que menys li agraden d'aquest món.

  • Data de publicació 01/09/2010
  • Gènere
    Ficció o narrativa catalana
  • Edat recomanada
    A partir de 6 anys
  • Etapa escolar Primària


Què passa? Què fem pel nostre entorn?: poesia ecològica de Marc Granell

Una poesia per reflexionar aquests dies de vacances que tenim una miqueta més de temps, moltes gràcies, Sàlvia


Què estem fent malament per a que la natura no segueixa el seu curs natural? Les estacions estan embogides, el temps rebolicat, les catàstrofes naturals s'escampen per tot arreu. Els homes, dictadors de la natura, acaben convertint-se en els seus esclaus. Caldrà prendre bona conciència, reflexionar i actuar en conseqüència. La Terra és casa de tots i tots estem obligats a tenir cura d'ella. Els versos del poeta valencià, Marc Granell, ens ho descriu en breus paraules i ens porta a la reflexió. És important aquesta educació cap a la defensa de la nostra natura, des de menuts i trobem fantàstic fer-ho amb la poesia.

Què passa?


Què passa
que ara
el riu
ja no és riu,
la pluja
no plou
i el sol
no somriu?
Què passa
que ara
l'hivern
sembla estiu,
la flor
no fa olor,
l'ocell
no té niu?
Doncs passa
que ara
ningú
ja no viu
seguint
la raó,
sinó l'or,
rei altiu.
                                                                                    Marc Granell
 
 

Una poesia per reflexionar aquests dies de vacances.

                                               Moltes gràcies, Sàlvia.

 
 La il·lustració és de Krisztina Maros.

Un Oscar per a Shaun Tan


The lost thing, de Shaun Tan i Andrew Ruhemann, ha guanyat l'Oscar al millor curtmetratge d'animació.

En el blog d'ilustroskop el dia 27 de març de 2009, ja es comentava  que Shaun Tan preparava un curt d'animació basat en The Lost Thing i ens deixaven el video següent en que l'autor ens en parla del projecte d'animació basat en el seu àlbum The Lost Thing.









Els altres nominats eren els següents:
  • Day and Night, de Teddy Newton
  • The Gruffalo, de Jakob Schuh i Max Lang
  • Let's Pollute, de Geefwee Boedoe
  • Madagascar, carnet de voyage, de Bastien Dubois
En aquest video de youtube en teniu una petita mostra dels altres nominats.



Via: Ilustroskop

Borinot negre (Xylocopa violacea)

Si em voleu trobar haureu de venir  a visitar-me a Alòs de Balaguer
El borinot negre és un insecte d'un brillant color metàl·lic negre-blavós, i sovint d'uns dimensions considerables, entre 2,5 i 3 cms de llargada. El seu vol provoca un zum-zum característic. Una gran superfície de la part superior de l'abdomen del borinot negres no té pèls. També es diferencia de les abelles de la mel en que no són insectes socials; se'l sol considerar una espècie solitària.
Se'l pot trobar tant en parcs i jardins, com a les zones d'habitatges de la ciutat,  treballant a les petúnies d'un test en una terrassa. El borinot negre té l'hàbit de foradar la fusta, especialment en varietats toves, a arbres i posts, per fer-hi galeries en les que cria les seves larves.

En altres èpoques era un animal considerat de mal averany, i es pensava que quan entrava en una casa portava el fúnebre anunci d'alguna mort propera. Potser per aquesta creença, o perquè foradava els cairats de fusta, solia ser tradició arreplegar el dia de Sant Joan branques de magraner per matar-los, els anomenats pals borinoters.

L'aspecte més interessant d'aquest insecte és el color blau metal·litzat de les seves ales, el que el converteix en una veritable joia de la natura. S'alimenta, com tants altres borinots i abelles, del pol·len i el nèctar de les flors, motiu pel que és un important element pol·linitzador.

Aquest insecte també és anomenat abella fustera pel motiu exposat d'excavar galeries dins de branques de fusta tova, en les quals diposita els seus ous, cadascun en una cel·la tapada per un envà de material vegetal mastegat amb les seves poderoses mandíbules.

                                                       Infomació trobada al bloc: Pedres de Girona


                                                           BORINOT

     vestit
d'un or cansat
canta les hores
     de les flors

     vell borinot
     que véns
a veure què llegeixo

           Albert Ràfols-Casamada