Kinora. Museu del Cinema de Girona

Kinora Bond’s Ltd (Gran Bretanya, 1912). Aparell inventat pels germans  Lumière el 1896 per a ús domèstic. Consistia en una combinació de la  tècnica del folioscopi i del mutoscopi. Cada fotograma de la pel·lícula  correspon a la imatge de cada cartolina del rotlle que es fa girar. En  una època on encara l’efecte de la fotografia en moviment tenia molt  d’impacte, aquests aparells pertemien veure un petit film a casa, sense  necessitat de disposar dels cars projectors cinematogràfics.
   

Praxinoscopi amb caixa de música

Vaig anar al museu del cinema a Girona, és impresionant , us el  recomano que el visiteu amb els nens-es.

El museu és una bona eina per totes les escoles que vulguin treballar la història del cinema i la comunicació audiovisual.

Té uns aparells una miqueta estranys, però formen part d'aquesta història,  els he trobat en el bloc del servei educatiu del Museu.

Praxinoscopi amb caixa de música construit entre 1885 i 1895 per l’empresa E. Hartmann-Bahon (Sainte Croix, Suïssa), prenent com a base el praxinoscopi creat per Émile Reynaud el 1877 a França.

Bitxac comú femella (Saxicola torquatus) Muscicapidae

Bitxac

El xic bitxac bitxaqueja

a la punta d’una branca

o del mànec d’una aixada.
Cop de cua i cagarada!
Per això de cagamànecs
té la fama ben guanyada.

Celdoni Fonoll. Veus d’ocells. Barcelona: Lynx Edicions, 2000

 

 

• Fa 13 cm de llargària total.
• Presenta colors variats.
• Cua curta i cap gros que adopta, sovint, una postura erta.
• Presenta unes taques blanques a les coberteres majors de les terciàries visibles en vol i quan està aturat.
• Ulls, potes i bec de color negre.
• A l'estiu, el mascle té el cap i el dors de color negre, unes taques blanques al coll, a les ales i al carpó i el pit rogenc.
• La femella és semblant amb uns colors més apagats i no tan contrastats.
• Els joves són més pàl·lids i no presenten el cap tan fosc com en els adults.

Cria a matollars, marines, vores de secans, pastures amb arbusts dispersos i clarianes de boscos (a l'hivern ocupa els mateixos hàbitats). 

Al març-juny el bitxac comú femella fa un niu vora el terra, amb molsa, herba i pèl, hi pon 5 o 6 ous, els cova durant 14-15 dies i alimenta els pollets que en neixen durant 13 dies, amb l'ajut del pare, fins que aquests deixen el niu.

• És molt habitual de trobar-lo aturat dalt d'una branca, als cims dels branquillons, cables de telèfon, etc., espiant els insectes i aràcnids del sòl, que, com ell, viuen en terrenys oberts amb no gaire vegetació.
• És sedentari.

Martinet blanc ( Egretta garzetta garzetta)

Ui, quin fred!!!
Aquesta postura, sense coll, les ales plegades al cos i només una pota és l'ideal per jo no perdre el calor  corporal. 

• Fa 55-65 cm de llargària i 88-106 cm d'envergadura alar.
• Pesa 350-550 g.
• De color blanc, amb el bec i les potes negres i els peus de color groc viu.
• A la primavera els dits són vermellencs.

Fa el niu en llocs tranquils prop de l'aigua, en canyissars i, de vegades, en els arbres.  La posta consta de 3-6 ous de color verd clar  que faran eclosió al cap de 21-25 dies. Els polls volen quan fa 35 dies que han nascut.

Menja peixos, granotes, rèptils, amfibis, cucs i insectes.

Hom el troba en zones embassades, rius i llacs.

Informació de Viquipèdia

EL PIT-ROIG (Erithacus rubecula)

EL PIT-ROIG


El pit-roig tan saltador,
vola,vola i agafa un branquilló
però, s’espanta i té por i cau el branquilló
ja tens el pit-rogetó que piula
de mica en mica.
Sort que la mallerenga el veu tan tristoi,
se li acosta i li demana:
-vols una avellana ?.
El pit-rogetó s’alegra i li diu:
-sí que la vull, moltes gràcies
i se’n va content cap al seu niu,
rialler, viu,
amb ganes de menjar-se
aquella avellana, tan bona,
amb gust de pineda fresca i vivent.
Tan alegre se’n va que es posa a cantar.
Ja no se’n recorda d’ aquell branquilló,
tan bufó, ara pensa en el present:
menjar-se aquella avellana
tan bona,tan suau i saborosa,
amb gust de romaní acabat de florir.
Ell content amb aquella avellana
ja té molta i molta gana.
És una avellana.
                                                                                                 Aniol Sayós

És molt conegut perquè és del pocs ocells que és relativament sociable amb les persones i els acompanya mentre feinegem al camp, al jardí o al bosc per aprofitar-se de les nostres activitats per trobar menjar.

És sobretot a l'hivern que es deixa veure pels pobles i ciutats, tot i que a certs llocs es passa la vida al costat de l'home. A la resta d'estacions habita sobretot a boscos amb sotabosc molt dens, 

• Període de nidificació : d'abril a agost.
• Nombre d'incubacions : 1-2
• Nombre d'ous : 5 a 6 ous blancs amb taques brunes.
• Incubació : 13 a 14 dies (femella).
• Niu : A forats d'arbre o de murs, tant a jardins com al bosc. Construeix un niu hemisfèric a base de molsa, herbes i fulles seques, fent un coixí amb plomes i pèls.

El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l'estiu no canta. A l'hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori.

Busca el seu menjar en els camps i als sotaboscos. El seu règim alimentari està integrat sobretot per invertebrats que viuen pel terra com insectes, en particular els coleòpters, caragols, aranyes... De la tardor a la primavera consumeix baies i petits fruits.

Informació de Viquipèdia

Morell cap-roig (Aytha terina) al riu d'Ondara, Tàrrega

El mascle té el cap rogenc, el pit negre, la cua negra i el cos gris.

La femella és terrosa i té una petita brida que va del bec a l'ull, i que s'estén cap a la nuca, de color clar. La gorja presenta la mateixa tonalitat.

Ambdós sexes tenen el bec gris amb una banda blavosa enmig.

Com que té les potes situades molt enrere, quan camina sembla una mica malgirbat.

Es reprodueix als Països Catalans. Se situa prop de les aigües dolces (tant llacunes com rius o canals en els canyissars) i fa un niu prop o a la superfície de l'aigua, amb un munt de vegetació que cobreix amb plomissol. A l'abril-maig hi pon 6 o 11 ous, que la mateixa femella s'encarrega de covar durant 28 dies. Passades 7 setmanes més els pollets ja volen.

Menja arrels, fulles, brots d'herbes aquàtiques, mol·luscs, insectes aquàtics i peixets.

És sedentari, gregari (forma grans estols a l'hivern, sovint amb altres ànecs cabussadors) i hiverna regularment als Països Catalans. Pot escollir de viure en aigua salada o dolça, i s'alimenta, sovint, a la nit.

Xibec (Netta rufina) al riu d'Ondara, Tàrrega

 

• El mascle presenta en plomatge estival el bec roig vermelló, el cap roig terrós, pit i ventre negres i flancs del cos blancs, el dors i la part superior de les ales terrós fosc. En vol tots dos sexes presenten una franja alar de color crema.
• La femella és de color terrós clar amb la part superior del cap terrós fosc i les galtes blanques.

• Menja plantes aquàtiques.

Il·lusió òptica

Has de mirar fixament la imatge durant 30 segons a 20cm de distància. Mentrestant recolza la teva mà al ratolí de l'ordinador.

Al cap de mig minut mira la teva mà que tens al ratolí i no t'espantis pel que veuràs.

Il·lusió òptica

Ànec o conill?

Mireu aquest animal.

Peró quin?  

L'ànec que mira cap a la dreta o bé el conill que mira cap a  l'esquerra?

Us imagineu un llibre de 10.000 pàgines?

Mireu.

Uf, que gruixut!!

Es tracta del llibre “Poetry City Marathon”, del poeta Dave Morice ) i recull les composicions realitzades durant una marató de 100 dies, entre juliol i octubre del 2010, amb l’objectiu d’escriure 100 pàgines cada dia.

L’exemplar del llibre es conserva a la Biblioteca de la Universitat d’Iowa. Com us podeu imaginar, la producció d’aquest llibre no ha estat pas fàcil, tal i com s’explica (i es pot veure a les fotografies) a “Big Book Explained”.

Informació trobada en el bloc Diari d'un llibre vell, moltes gràcies per facilitar-nos aquesta notícia.