Coses interessants...

El Marc de 4A  ens ha enviat la recomanació d' una sortida que ell ha fet al Parc de l'Oreneta.

 

 

El dia 24 de juliol vaig anar amb un parc anomenat Parc de l' Oreneta, a Barcelona. Allà, vam veure un trenet que donava la volta al parc. El tren es per totes les edats. Si es que hi voleu anar, s' hi pot accedir des de l' Av. d' Espasa i el carrer Gaspar Cassadó. A prop també hi ha el Monestir de Pedralbes. Al trenet està obert cada diumege (Excepte Agost, que tenen vacances) a les 12 del migdia. 

Al parc també es pot pujar amb uns cavalls.

Mapa: Google Maps.  Ens ha deixat l'enllaç perque no ens perdem... Moltes gràcies

Sembla molt interessant i divertida!!!

 

Si hi aneu ens ho podeu explicar...

 

 

Ui, escarabats....

 Mylabris pannonica.
Organyà

Escarabat dels fems.( Geotrupes vernalis)
Guissona

 Capnodis tenebrionis
Carbasí

Escarabat dels fems.( Geotrupes vernalis)
Guissona

Escarabat lluent.  (Caràbid)
Torà

Escarabat pudent (Blaps sp. tenbriònids)
Torà de Riubregós

Blau Hopla Hoplia coerulea
Camarasa

Chlorophorus varius escarabat  cerambícids- Torà

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Blau Hopla Hoplia coerulea
Camarasa

Escarabat banyarrique(Strangalia maculata )
Torà

Dos flamencs discutint

Per Montse Ginesta dibuixar és....

Voleu saber que és dibuixar per Montse Ginesta, mireu amb atenció aquest vídeo, ho explica molt bé:


Montse Ginesta / Dibuixar és.... from jordi teixidó on Vimeo.

En Floquet de Neu: Una pel·lícula que combina animació en 3D i imatges reals

ESTRENA EN CINEMES EL 23 DE DESEMBRE DE 2011

En Floquet de Neu, l'únic goril·la blanc del món, arriba al Zoo de Barcelona. A causa del seu albinisme, acapara totes les mirades dels visitants, però també provoca el rebuig dels seus nous company goril•les que no l'accepten com un dels seus.
Desesperat per integrar-se, en Floquet anirà a la recerca de la Bruixa del Nord perquè el converteixi en un goril·la normal i corrent.
Durant la seva aventura, s'enfrontarà a innumerables perills, la majoria planejats per en Luc de Sac, un malastruc malvat que vol capturar el goril·la blanc perquè creu que si aconsegueix arrencar-li el cor, la seva mala sort desapareixerà per sempre.

Llegir vol dir comprendre

He tobat aquest article de la teresa Creus a la pàgina Web d'AulaMèdia i m'ha semblat interessant .

Hem preguntat a nois i noies d’entre 18 i 20 anys i, llevat d’uns pocs, ens diuen que la Literatura és la “maria” d’avui dia i que, generalment, se la treuen de sobre com poden. El problema ve de lluny. En primer lloc ja troben més agradables els formats digitals. Evident i lloable. Els nois i noies d’avui s’adapten a les innovacions de la societat actual. De tota manera tampoc no aprecien gaire el cinema. Veuen molta televisió, juguen amb jocs digitals; caldria fer una anàlisi de totes les narracions que troben en tots els formats que remenen però gairebé a tot arreu la base és la narració. Perquè doncs no gaudeixen de narracions més llargues i ben explicades? Hi ha molts factors; però la meva reflexió aniria en el sentit de que sovint deixem l’alumnat a la descoberta de les seves habilitats naturals per a endinsar-se en la comprensió total d’una obra. El plaer de llegir el troba qui el troba. Ho tenim assumit. A l’actualitat els nois i noies han vist molta televisió i han anat adquirint unes capacitats de comprensió que ens són desconegudes. Posaré un exemple: una personeta de 2 (gairebé 3) anys i una altra de 5 anys miren a la televisió el “Tarzán de los monos”. La nena de 5 anys es pot veure que va seguint alguna cosa (que segur que no ho entén tot), però mostra atenció i encara que parlis a la seva vora no s’immuta i aguanta fins al final. El nen de 2 anys mira fixament la pantalla a la recerca d’alguna cosa que li cridi l’atenció i de tant en tant et fa saber que l’ha trobada i et diu: “micos! fants!” Al cap d’una estona es cansa i va a una altra activitat més interessant. L’habilitat que exerciten és la d’avançar en la comprensió a partir de trobar interès en una obra i entendre una mica què hi passa. Hi ha unes grans diferències entre les estratègies que desenvolupa cada un o una i que, segurament, tenen a veure amb els interessos personals i amb la capacitat intel·lectual evolutiva de cada criatura. A l’escola els donem llibres a llegir, els preguntem què han entès, expliquem contes i ho fem molt bé; però ara tenim una altra eina que ens permetria de treballar conjuntament en el sentit de fer que els nens i nenes puguin compartir les estratègies de comprensió que han anat adquirint individualment. Els ordenadors i el canó de projecció ens permeten aprofitar l’avinentesa que l’escola és l’únic espai on es troben 25 nenes i nens d’un nivell semblant i per tant proper, per poder fer que parlin de com entenen, com veuen, com miren i de quin resultat de lectura interpretativa poden arribar. En direm LECTURA CONJUNTA. El professorat d’Infantil i Primària va adquirint l’habilitat de llegir a la classe tot aprofitant que una es fixa en un detall, l’altre en un altre i de vegades entre tots poden arribar a trobar el missatge complet d’una obra, que no sempre és tan senzill o superficial com havíem pensat. Això demana un temps. Una sessió per setmana ja estaria bé. Demana més coses, però: cal que els i les mestres siguin bones guies de la conversa i mirin de fer arribar les opinions que van sortint i les aportacions a cada membre del grup. Caldrà també que es preparin bé la lectura a fer; que sàpiguen tot el que pot donar de sí el llibre a llegir i com cal seleccionar-lo, tenint en compte els interessos del grup, el contingut lingüístic o temàtic del conte i sobre tot les il·lustracions, la seva força com a llenguatge comunicatiu i visual que pot assegurar que l’activitat esdevingui més o menys atractiva per als infants.   Enric Larreula Carolina Gonzalez Planella Ens confonem si pensem que els llibres il·lustrats són per als petits solament. Alguns valdrien fins i tot a Secundària i necessitarien la guia dels mestres per saber-ne extreure tot el cabdal educatiu i d’aprenentatge. Sigui a casa, un adult i un infant, sigui a la biblioteca, en grup petit, sigui a la classe, en grup gran, sovint les preguntes que  fem van en la direcció de la seqüència narrativa i prou, què ha passat? I què més?. En un llibre il·lustrat hi ha molta més informació que els infants poden extreure en la seva lectura individual si aprenen a comprendre: El títol, el final, els personatges, l’argument amb la temàtica que s’hi presenta, la relació entre el text i la il·lustració (aprendre a gaudir-la i saber llegir la informació que aporta i com ens és essencial per a poder tirar endavant amb la lectura). Opinions, es fan conscients que la lectura no és neutra i que sempre hi ha un rerefons que cal interpretar? Els demanem una comprensió descriptiva i superficial o una de profunda i interpretativa? No sempre els textos porten prou indicis per guiar l’aprofundiment; cal la interacció amb companys i amb l’adult. La reflexió sobre la comprensió ens serveix tant per llibres com per altres formats. Llegir vol dir comprendre, tot el que comprenem ens representa una experiència personal. Per exemple, a Primària, les obres que han passat a cinema, són una bona eina de treball. Les il·lustracions en permeten ensenyar a comprendre molt abans que ho faríem si no les teníem. A dos anys ja podem compartir experiències davant les imatges. Si diem que s’aprèn a llegir, llegint; com més experiències aportarem als nostres nens i nenes, molt millor.

Teresa Creus

El caçador d'estels

Cançó i curtmetratge en stop-motion creats íntegrament com a projecte final per a l'escola d'audiovisuals EMAV (2007).

Com és fa un llapis?

Us heu preguntat mai com fan els llapis, doncs mireu aquest reportatge.

Coves de Benifallet

Coves de Benifallet

Les Coves de Benifallet, o de l'Aumediella, es troben a uns 6 km.
al sud del poble, per l'antiga carretera de Tortosa. Tot i que la gent del poble sempre havia conegut l'existència de les coves, els espeòlegs del Centre d'Espeleologia de Gràcia no van estudiar-les fins l'any 1968. 

En total, les coves que formen aquest conjunt d'avencs són: la cova Meravelles; L'avenc del Sifò; la cova d'en E. Marigot; la cova de l'Aumediella Gran; la cova del Dos i l'avenc del Cataclisme. D'aquestes, cal destacar la Cova Meravelles i la Cova del Dos, per ser les dos que estan obertes al públic en l'actualitat, tot i que no estan obertes en la seua totalitat.

La cova Meravelles

Té un recorregut total de 510 metres, amb uns 9,82 metres de desnivell. Destaca per la seva quantitat i qualitat de concrecions, especialment les excèntriques. El lent degoteig de les aigües d'infiltració, carregades de carbonats en dissolució, va donant lloc a fascinants  i curioses formacions, a voltes estrambòtiques, a partir de les quals hom pot deixar anar la imaginació... A més de les clàssiques estalactites i estalagmites, a la cavitat s'hi troba un gran nombre d'altres formacions d'estructura variada com són les columnes, colades, banderes, macarrons, gours i, sobretot, les excèntriques, sorprenents estructures que semblen desobeir la llei de la gravetat.

La cova del Dos

Té un recorregut de 253 metres i un desnivell de 12 metres. Sortint de la Cova E.Marigot i continuant pel sender que ressegueix les cavitats, trobem, a uns 40 m., les dues boques que té aquesta cavitat (d'aquí el seu nom). Als set metres de recorregut, i després de superar un petit relleix, desemboquem en una gran sala amb abundància de concrecions totalment inactives i en procés de descalcificació. Cal destacar unes columnes situades a l'esquerra de la sala i les "banderes". 

Informació trobada a www.viulebre.com

Les dues coves a visitar estan ben senyalitzades i s’ofereixen visites guiades tot l’any. 

Jo hi vaig anar no fa gaire temps són excepcionals. Us deixo unes quantes fotografies que  ens van deixar  fer molt amablement  i excepcionalment i sense flash. 

Moltes gràcies.

Un joc poètic

Mireu que he tobat en el blog de Poesía Infantil y Juvenil, ens proposen un joc poètic per passar una estoneta divertida, ja que aquest estiu fa una miqueta de fresqueta i no podem anar massa a la piscina, oi?

Animeu-vos!!!

Un joc poètic agafant el mot, de Joan Brossa

Des de ben menudets cal llegir poesia i crear nous poemes

Agafo el mot

(Joan Brossa)

Agafo el mot

marxar.

Al davant, hi poso

M'agradaria poder.

I tinc

M'agradaria poder marxar.

Aquest poema de Joan Brossa, com molts altres dels seus, ens serveix com a model per anar creant-ne de nous i escrivint poesia. Anem a jugar "agafant el mot":

Agafo el mot

Agafo el mot

compartir.

Al davant, hi poso

M'agradaria poder.

I tinc

M'agradaria poder compartir.

o

Agafo el mot

Agafo el mot

llegir.

Al davant, hi poso

M'agradaria agafar un llibre.

I tinc

M'agradaria agafar un llibre, llegir.

Agafo el mot

Agafo el mot

nedar.

Al davant, hi poso

A l'estiu m'agradaria.

I tinc

A l'estiu m'agradaria nedar.

o

Agafo el mot

Agafo el mot

mosca.

Al davant, hi poso

Volant i molestant va.

I tinc

Volant i molestant va la mosca.

Molestant i mosquejant. 

Podem cambiar, afegir, esborrar, transformar, jugar, retallar... podem crear. Anem, doncs, a jugar amb la poesia! Millor si ho fem junts els adults i els xiquets. 

Les il·lustracions són de Kim Roberti.

Publicado por Sàlvia

Insectes: La mosca escorpí

Nom científic:

Panorpa communis.

Família: 

Panòrpids.

Descripció:

Insecte que té el cos de color negre i groc. Té les ales amb taques fosques. Fa uns 2 cm de llargada.
El cap és allargat i té una mena de bec on es troben les peces bucals mastegadores.
Té les potes llargues i les antenes primes.
El mascle té la part final de l'abdomen doblegada cap amunt, acabada en una mena de tenalles, semblant a la cua d'un escorpí. En canvi, la femella té l'abdomen acabat en punta.

Alimentació: S'alimenta d'insectes morts o dèbils i de les preses que troba a les teranyines de les aranyes. De vegades també menja excrements d'ocells i de pugons.

Reproducció: Es reprodueix per ous.
La femella deixa els ous a terra, en grups d'un centenar. Dels ous neixen les larves que semblen erugues; després es converteixen en pupes i més tard en adults.

Hàbitat: Viu en zones humides i ombrejades.

Costums: Tot i tenir ales, la mosca escorpí passa la major part del temps caminant per damunt de la vegetació.

Informació de www.xtec.cat/~fturmo/d108/

Activitats per l'estiu

He trobat unes activitats que poden servir per passar una miqueta l'estona i a la vegada repassar una miqueta el que hem anat fent durant el curs. Són divertides!!!

 

El vidre

 En el blog Pasa la vida he trobat aquest video que es veu com es treballa en un taller el vidre, molt curiós i interessant.


Glass Is Liquid. from Mike Call on Vimeo.

Krapooyo: curtmetratge de Yannick Puig

És un video adorable sobretot ara que podem estar molt en contacte amb la natura i observar els petits detallets que sovint ens els perdem per no mirar les petites coses.




Krapooyo from Yannick Puig on Vimeo

Papallones

Argynnis aglaja

Argynnis aglaja del Montsec de Rubies (La Noguera)

L'Argynnis aglaja presenta una coloració taronja tacada de negre per la cara superior de les ales. El color de fons en les femelles és una mica més pàl·lid. Com en les altres espècies d'aquest gènere és el disseny del revers de l'ala posterior el que ens permetrà determinar-la correctament. En aquest cas destaquen les taques platejades que presenta en les zones basal, discal i marginal i que contrasten fortament amb el color olivaci del fons i al costat de la banda d'un groc ataronjat de la zona submarginal.

Li agraden els espais oberts, herbosos, amb una certa humitat. Les larves poden utilitzar diverses espècies de violetes (g. Viola) en la seva alimentació i hiberna en clivelles d'escorces d'arbres o bé a terra entre la fullaraca.
Es troba només a muntanyes de certa altitud.

Polyommatus icarus licènids

Blaveta comuna d' Organyà (Alt Urgell)

La blaveta comuna és el licènid més estès i comú de tots, present arreu d'Europa i, per tant, present a tots els Països Catalans. Els mascles són d'un blau violaci, amb estrets marges negres. Les femelles, molt semblants a la rogeta (Aricia agestis), són marronoses per la cara superior, amb les característiques taques taronges submarginals presents en ambdues ales. Sovint trobem exemplars femelles amb coloracions blavoses a la cara superior de les ales. La cara inferior en ambdós sexes presenta unes diferenciadores taques en la zona discocel·lular de l'ala anterior que serveixen de tret distintiu.

És una espècie de voltinisme variable, univoltina en zones elevades i trivoltina en zones més càlides, que al Berguedà acostuma a aparèixer a finals de març i es pot anar observant fins a finals de setembre i primers d'octubre.

Les larves de la blaveta comuna poden utilitzar un gran nombre d'espècies de lleguminoses per a la seva alimentació (trèvols, melgons, gavons,...).

Informació trobada a www.xtec.es/~eescutia/especies/

L'estiu llegim.....i recomanem

 La Ona de 5è, (curs passat).

Recomano la lectura d'aquest llibre:

Perquè es molt divertit i t'ajuda a passar l'estiu de manera millor!

L'estiu llegim....i recomanem

Ja sabem que a l'estiu tots nens-nenes, pares-mares, padrins-padrines, mestres.. tenim  més temps de llegir, viatjar, descobrir nous paisatges, llegendes....

Durant aquest estiu el bloc restarà obert.  Us proposem que si voleu tot el que llegiu, descobriu, experimenteu en aquest temps de vacances fora de l'escola ho podeu anar penjant en el bloc de la nostra biblioteca, si ens ho envieu per correu electrònic.

El Marc de la classe de 4t ha estat el primer. Molt bé!!!

Esperem rebren molts més. Animeu-vos!!!

  

Després de llegir el llibre " Les històries de Labepra "de la Laura Bernis, que ens va visitar durant el curs i ens va agradar molt a tots. En Marc ens envia la recomanació de la seva lectura.

Recomano la lectura d'aquest llibre ja que:

Crec que aquest llibre és molt imaginatiu i molt interessant.

A la Paula i en Miquel els hi passen moltes històries a Labepra.

Els dibuixos i els textos els ha fet una mateixa persona , la Laura Bernis Prat.

Els dibuixos son molt macos.

L' esbarzer i els insectes

Stictoleptura cordigera llepant-se .... després d'un bon àpat

Stictoleptura cordigera

Stictoleptura cordigera és un escarabat de banyes llargs pertanyent a la família Cerambycidae , subfamília Lepturinae .

Les larves són polífags i es desenvolupen a la fusta podrida d'arbres de fulla caduca.

Els adults creixen fins 14-20 mm  i poden ser trobats a partir de juny a agost, completant la seva cicle de vida en dos o tres anys. El cap, el pronot i l'abdomen són de color negre, mentre que els èlitres d'un color vermellós brillant amb un dibuix negre específics. Són molt comuns les seves  visites a les flors aromàtiques com  l'angèlica , anís ,  asafètida , comí de prat , pastanaga , api , cerfull ,   coriandre  , el comí , l'anet , el fonoll , julivert , xirivia , alimentant-se de pol·len i el nèctar .

Informació trobada a la Viquipèdia

Una abella de la mel xuclant el nèctar de la flor de l'esbarzer

 L'esbarzer 

Nom científic: Rubus ulmifolius.

Família: Rosàcies.

Origen: Europa.

Descripció: 

Arbust perennifoli que pot arribar als 2 m d'alçada.Les tiges estan cobertes de forts agullons i s'estenen pel terra.Les fulles són compostes, dividides en 3-5 folíols amb el marge dentat.Per sobre són de color verd apagat i per sota són blanquinoses.Viu a les vores dels camins.

Floració:

Floreix durant els mesos de març a juliol. Les flors són blanques o rosades. Tenen 5 sèpals, 5 pètals i molts estams.

Fruit:El fruit (móra) està format per molts petits fruits rodons que contenen una llavor al seu interior. Primer és de color vermell i va canviant al negre a mesura que madura.
La móra s'aprofita per menjar i també se'n fan melmelades i confitures.

 

Reproducció:

És multiplica perquè treu noves tiges subterrànies que s'escampen per les proximitats de la planta.

Hàbitat:

És un arbust que es troba bé en llocs ben il·luminats i amb proximitat d'aigua.

Plantes i Animals del nostre entorn de Xtec

10 consells per augmentar l’autoestima dels fills

 

L'estiu és un temps en que podem estar moltes més estonetes  amb els nostres fills i podem treballar molt més la seva autoestima, mireu que he trobat en el diari ARA, ens pot anar molt bé.

L’autoestima és l’amor i estima que ens tenim a nosaltres mateixos. Cada nova experiència, cada èxit o fracàs i totes les nostres vivències van formant i canviant la imatge que tenim de la nostra persona. Quan un nen està creixent, també està formant la seva autoestima, que és especialment vulnerable perquè els més menuts no tenen prou experiències amb les que fer-se una idea de com són.  Si tenen una autoestima baixa, els perjudicarà en la formació de la seva  personalitat. Les inseguretats pròpies de l’edat o els temors a fracassar davant el desconegut fan que l’autoestima pugui patir especialment durant aquesta edat.

A la pàgina web Miautoestima.com n’hem trobat un recull que podeu tenir en compte. Nosaltres n’hem triat 10 que poden ajudar als més petits de casa a ser persones més felices i a tenir més confiança en ells mateixos.

1. Eduqueu al nen o la nena perquè sigui sociable.
2. Confieu-hi.
3. Transmeteu-li el valor de compartir.
4. Ensenyeu al vostre fill o filla a gaudir de les petites coses.
5. No el compareu amb altres nens.
6. Permeteu-li que s’equivoqui o cometi errors.
7. Si teniu més d’un fill, parleu amb cadascun d’ells.
8. Potencieu que tingui hàbits saludables.
9. Inculqueu-li la idea de l’esforç.
10. No feu que se senti culpable.

Fotos: Flickr CC (Darrel Birkett - pocketwilley)  Article del diari ARA

Imatges del Tintín de Spielberg

Una bona notícia trobada al diari ARA

Després de quatre anys de treball, comencen a sortir a la llum els resultats de l'adaptació cinematogràfica de Tintín en 3D per Steven Spielberg. Les aventures de Tintín: el secret de l'unicorn arribarà a les pantalles el 28 d'octubre i serà la primera de tres adaptacions del clàssic d'Hergé. A Catalunya arribarà doblada al català.


Els personatges han estat realitzats amb ordinador, però els resultats estan a mig camí entre dibuixos animats i personatges reals.

Informació i vídeo trobat al diari ARA

CATACLIC

Per  passar una estona divertida jugant aneu a l'enllaç de sota
També  ordenar  els vostres llibres que teniu a casa.

http://cataclic.cultura.gencat.cat/

 

 

Trobat a Gencat.cat

Selecció de lectures estiu 2011

Els Serveis Educatius de la Segarra ens han enviat una proposta de lectura per l'estiu per no aburrir-nos:" la selecció de llibres que proposem per aquest estiu i per a totes les edats. Els trobareu a la biblioteca comarcal Josep Finestres".

Hi podeu anar tots i totes.

Bones vacances !!!

Open publication - Free publishing - More education