La competència lectora, una clau per a l'aprenentatge

 Ja fa uns quants dies vaig penjar al blog, l'entrevista a Isabel Solé realitzada per l'UOC, ara penjo un resum de la conferència realitzada en el mes de desembre i una síntesi d'idees publicades en el blog: Debats d'Educació. 

Debats d'educació són una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per a impulsar el debat social sobre el futur de l'educació. 

Síntesi d'idees

«La lectura no és mera reproducció. És comprensió per a aprendre» 

 

La lectura en la història

• Els primers textos són de fa 5.000 anys. Llegir servia per a interpretar uns codis que aportaven informació útil. Només uns quants sabien llegir.

• La Bíblia, primera gran lectura col·lectiva. De caràcter oral. Només uns quants saben llegir-la i interpretar-la, segons un dogma establert. Els qui no saben llegir es creuen el significat que els donen.

• La Reforma i la Contrareforma religiosa. Es posen en dubte el dogma i les interpretacions de la Bíblia oficials.

• La impremta. Amplia el nombre de lectors i obre la porta al fet que cada lector interpreti d'una manera personal el que llegeix.

• Actualment, les noves tecnologies fomenten una nova forma de lectura en què el lector es construeix el seu propi text i no sempre segueix la ruta marcada pels autors. El lector és actiu: a partir d'una informació múltiple i desordenada, tria, analitza i construeix.

 

Com s'adquireix la competència lectora

• Cal ensenyar a aprendre a estimar la lectura.

• Cal ensenyar a llegir (interpretar el codi).

• Cal ensenyar a utilitzar la lectura per a aprendre.

 

Es pot parlar de diversos nivells d'alfabetització

• Nivell executiu: descodificació.

• Nivell funcional: ús per a la vida quotidiana.

• Nivell instrumental: per a accedir a la informació i el coneixement.

• Nivell epistèmic: per a tenir una visió crítica; llegir és avaluar, qüestionar o reforçar idees.

 

La lectura ha de ser present en totes les etapes educatives per a formar ciutadans lectors. No s'aprèn a llegir de cop. Cal aprendre a interpretar textos diversos, de temàtiques i complexitats diferents. La lectura no és mera reproducció, sinó comprensió per a aprendre.

Cal llegir per a aprendre, i aprendre com es llegeix per a aprendre. Cal aprendre estratègies per a arribar a la comprensió lectora.

 

El nivell de comprensió lectora segons diversos estudis d'avaluació (Consell Superior d'Avaluació de Catalunya, 2011; informe sobre alumnes de 4t espanyols; informe PISA a Catalunya):

• El 22% dels alumnes d'ensenyament primari acaben aquesta etapa sense les competències lectores per a superar l'ESO.

• El 20% dels alumnes de 4t. són al llindar baix de comprensió lectora.

• Només el 4% dels alumnes de quinze anys són al llindar superior de comprensió lectora i saben integrar fonts diverses no coherents. El 14% són al llindar baix.

 

Conclusió: aquest sistema educatiu aporta una formació lectora de nivell mitjà, amb un percentatge gens negligible de nivell baix.

Anàlisi del nostre sistema

• No hi ha tradició d'ensenyar a llegir textos expositius i ensenyar a saber com s'interpreten.

• La lectura s'orienta a saber què diu el text i no a la reflexió lliure.

• Hi ha una tendència a treballar d'una manera aïllada les diverses competències lingüístiques (llegir, escriure, escoltar, parlar).

• A l'ESO, al batxillerat i a la universitat hi falta un control sobre el que s'ha llegit i sobre els errors de comprensió que hi ha hagut.

 

Conclusió: aquest sistema fa que els alumnes aprenguin millor el que se'ls ensenya; el que no se'ls ensenya, que passa per la interpretació pròpia mitjançant la lectura, ho aprenen pitjor.

Com es pot millorar la comprensió lectora?

• Aprendre a llegir no ha de ser un objectiu només de dos o tres cursos. Aquest aprenentatge no s'ha de circumscriure a les classes de llengua i al cicle inicial, perquè d'aquesta manera no es motiva que s'aprengui d'una manera autònoma al llarg de tota la vida.

• S'ha de formar el professorat i això no s'ha de fer d'esquena al cos de coneixement que existeix. S'hi han de posar recursos materials i humans.

• Cal proposar objectius realistes per a progressar, i polítiques educatives amb ressò social que tinguin en compte la realitat del centre i del seu entorn.

• Cal fugir de la idea que la dificultat de la lectura és culpa de l'individu. No hi ha cap raó perquè cap infant no aprengui a llegir amb els recursos necessaris (materials i emocionals).

Dades de l'acte

Dimecres 14 de desembre de 2011

Auditori del MACBA (Barcelona)

Un decàleg sobre l'ensenyament de la lectura i escriptura

El professor Felipe Zayas ha difós aquest decàleg sobre l'ensenyament de la lectura i escriptura a tenir en compte, l'he trobat a la pàgina de Leer.es.

10 ideas sobre la lectura y la escritura. Decálogo on Prezi

Kiwi!

"Mestres", el nou programa de TV3, explica la feina diària dels docents

Ensenyar la feina pedagògica i social que fan els mestres i els professors en el seu dia a dia. És el fil conductor del nou programa de TV3: "Mestres". S'estrena demà dimarts a les 22.30 hores i consta de deu capítols que aborden aspectes diferents del món educatiu. La directora de la sèrie, Fúlvia Nicolás, ha explicat que l'equip de "Mestres" ha entrevistat uns 60 professors de tot Catalunya en un plató i ha visitat una cinquantena d'escoles per aconseguir ensenyar als teleespectadors la feina quotidiana dels mestres amb els seus alumnes.

Tothom té un mestre que recorda amb més afecte, perquè li ha descobert allò que ha acabat sent la seva passió, el seu ofici, o l'ha guiat en moments clau en el no gens fàcil procés de fer-se adult.

En el primer capítol de "Mestres" viurem l'últim dia dels 42 anys de feina de la Carmeta, una mestra de Bordils que es jubila. "He passat moments durs, i moments que de vegades estàs molt cremat, però després tornes a remuntar. Els nois són tan dinàmics,... que d'alguna manera et treuen tots els maldecaps", ha valorat la Carmeta.

La docusèrie, que duu el segell del Departament de Nous Formats,  dóna veu als protagonistes del món de l'escola per conèixer com és la seva feina. "Mestres" ens mostrarà en 10 capítols els professors en acció. Com se'n surten del difícil encàrrec de formar els adults de demà.

Temes d'actualitat

L'èxit i el fracàs, família i escola, o l'arribada de les noves tecnologies són alguns dels temes d'actualitat en què s'endinsa "Mestres".

El mestre de...

I anirem al passat amb 10 persones populars que ens presentaran el mestre que els va canviar la vida. L'escriptora Empar Moliner, el periodista Jordi Évole, l'actriu Ariadna Gil, la monja Teresa Forcades o l'oncòleg Josep Baselga són alguns dels noms que ens permetran conèixer 10 mestres anònims que els van deixar empremta.
L'estrena és demà dimarts a dos quarts d'onze de la nit per TV3. I cada dimecres, s'organitzarà un cicle de xerrades en una ciutat diferent, que també es podran seguir per internet a sermestreavui.cat  
 Si voleu més informació dels programes cliqueu: Dossier mestres

Informació trobada a www.324.cat

Un Glogster interessant

Un Glogster amb enllaços a diferents llocs web educatius:Sitios web educativos

Trobat al bloc Educació i les TIC

Quèquicom: Aprendre a escriure

En el programa de Quèquicom, del canal 33 de TV3  del dia  25/01/2012 , van emetre un reportatge molt interessant sobre el procès d'aprenentatge de la llengua escrita.Us el recomano! La Gal·la, una nena de 4 anys, comença a aprendre a escriure. El seu pare, el reporter Pere Renom, en fa el seguiment durant 7 mesos i grava el seu progrés en la identificació de síl·labes, dels fonemes i la seva representació en grafemes, les lletres de l'alfabet. A plató, Jaume Vilalta explica la curiosa història de la lletra B des del jeroglífic egipci -que representava conceptes- fins a l'alfabet llatí, que representa sons.

The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore

 L'he trobat preciós i entranyable 

Realitzat per Moonbot Studios i inspirat pel  desastre de l' huracà  Katrina, Buster Keaton, El mag d'Oz i l'amorals llibres. The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore l' han dirigit  William Joyce y Brandon Oldenburg.

The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore from Moonbot Studios on Vimeo.


Trobat al bloc Pasa la vida

100 motius per llegir

En el bloc  Kaniwa he trobat aquest document escrit por Carlos Alberto Sánchez,a on  redacta  100 bons motius per llegir:

 

  Escrit per Carlos Alberto Sánchez Velasco, en scribd,  trobat a l bloc  kaniwa]

 

El joc de la prehistòria

La prehistòria és l'època de l'inici de l'ésser humà fa més 1.000.000 d'anys fins a l'escriptura, fa 5.500 anys aproximadament.

El joc de l'Edat Mitja

Un joc per aprendre moltes coses de l'edat mitja. Clicant sobre  l'Artur podreu començar a jugar.

Raons per les que l'art és bo per als nens i nenes

 Gràcies a la informació proporcionada per Talleres Carapinta hem pogut conèixer l'article de Norbertha Torres, Art is Good (museu  MOCHA:The Museum of Children's Art, Oaklan, EEUU) en les que ens planteja 20 raons concretes per les que l'art és bo per als nens i nenes

1. El arte estimula ambos lados del cerebro.

2. El 33% de los niños son aprendices visuales.

3. Hay estudios que demuestran que los niños que hacen arte leen mejor y sacan mejores notas en matemáticas y ciencias.

4. Los niños aprenden usando sus sentidos y el arte es ideal en este proceso.

5. Los niños necesitan un lugar en la escuela para expresarse.

6. El arte promueve la autoestima.

7. El arte estimula a los niños a prestar más atención al espacio físico que los rodea.

8. El arte desarrolla la coordinación entre los ojos y las manos.

9. El arte estimula el desarrollo perceptivo.

10. El arte enseña a pensar dejando finales abiertos. Representa una cultura de preguntas más que una cultura de respuestas.

11. El arte enseña que puede haber más de una solución para un problema.

12. El arte enseña a los niños a pensar creativamente para resolver problemas.

13. Los niños pueden compartir y reflexionar acerca de sus trabajos de arte y aprender algo de sí mismos y el mundo en el que viven.

14. Cuando el arte está integrado a otras materias del programa escolar los niños se comprometen más en el proceso de aprendizaje.

15. En el proceso de hacer arte el niño está expuesto a diferentes posibilidades, al descubrimiento, y a la libertad, de esta manera se evita caer en el control y predictibililidad de la educación convencional encontrada en los Estados Unidos de hoy en día.

16. El arte nutre el alma humana. Se siente bien haciéndolo.

17. El arte trae los recursos culturales de la comunidad dentro de la clase.

18. El arte involucra a padres y tutores en la escuela invitándolos a participar como voluntarios en diversas actividades.

19. El arte proporciona un medio, un piso en común, para atravesar estereotipos raciales, barreras y prejuicios.

20. El arte es valioso por sí mismo.

Publicat per Sàlvia en el bloc Pinzellades al Món

Efemèrides del 2012

La relació d’efemèrides per aquest 2012… Realitzada amb dades obtingudes a l’article de l’Albert Manent publicat al número de gener de la revista “Serra d’Or”, el bloc PhiloBiblos i el llistat publicat per la Institució de les Lletres Catalanes.

Gener
5	80 anys del naixement d’Umberto Eco
10	20 anys de la mort de Joan Teixidor i Comes
29	25 anys de la mort de J. V. Foix
Febrer
7	200 anys del naixement de Charles Dickens
22	500 anys de la mort d’Amerigo Vespucci
23	70 anys de la mort d’Stefan Zweig
26	100 anys del naixement de Lawrence Durrell
Març
5	500 anys del naixement de Gerardus Mercator
Abril
20	100 anys de la mort de Bram Stroker
Maig
9	100 anys del naixement de Rossend Perelló i Casellas
16	150 anys del naixement de Bonaventura Bassegoda i Amigó
28	100 anys del naixement d’Avel·lí Artís-Gener, Tísner
Juny
28	300 anys del naixement de Jean-Jacques Rousseau
Setembre
17	150 anys de la mort de Bonaventura C. Aribau
19	100 anys del naixement d’Alfred Badia i Gabarró
27	10 anys de la mort d’Anna Murià
29	100 anys del naixement de Pere Calders
Octubre
9	100 anys del naixement de Gonçal Castelló
19	100 anys del naixement de Joan Sales i Vallès
29	150 anys del naixement de Narcís Verdaguer i Callís
30	100 anys del naixement de Josep Ferrater i Mora
Novembre
18	150 anys del naixement de Francesc Martí i Grajales
25	450 anys del naixement de Lope de Vega
Desembre
4	100 anys del naixement de Miquel Dolç i Dolç

També:

• 50 anys d’Edicions 62
• 100 anys de la publicació de «Les hores d’amor serenes» (Pere Coromines),  «L’home de Palla» (Ignasi Iglésies), «La ben plantada» (Eugeni d’Ors), «La vida i la mort d’en Jordi Fraginals» (Josep Pous i Pagès), «Rondalla al clar de lluna» (Ramon Vinyes), «El món perdut» (Arthur Conan Doyle), «Mort a Venècia» (Thomas Mann)
• 150 anys de la publicació de «Els miserables» de Víctor Hugo
• 250 anys de la publicació de «El contracte social» de Rousseau
• 100 anys del naixement de Josep M. Corredor, Jordi Elias, Joan Lluís, Alfred Badia, Francesc Bonafè i Eduard Soler i Estruch
• 100 anys de la mort de Miquel Victorià Amer, Josep Rullan, Jaume Roca i Bauzà i Roc Chabàs
• 150 anys del naixement d’Antoni M. Alcover, Francesc Carreras i Candi, Lluïsa Denís, Eveli Dorà, Ramon Escaler, Joan Guirau, Ramon Masinfern, Fèlix Quer, Bonaventura Sabater, Josep Vergés i Zaragoza, Josep Baucells
• 150 anys de la mort de Josep Valldoroila i Salvador Estrada
• 200 anys del naixement de Juli Soler, Tomàs Villarroya, Tomàs Aguiló i Forteza, Ferran Patxot i Abdó Terrade
• 250 anys del naixement de Josep Gifreu de la Palma, Carles León, Josep Salat i Móra
• 250 anys de la mort de Josep de Mota, Frances de Sentmenat i Josep Ullastre
• 300 anys de la mort de Narcís Feliu de la Penya i Manuel de Vega
• 350 anys del naixement de Salvador Perpinyà i Pere Vicent Sabaté
• 400 anys del naixement Honorat Ciuró
• 400 anys de la mort de Jeroni d’Heredia i Onofre Menescal
• 200 anys de la mort de Llucià Frances Comella i Benet Ribes i Calaf

Informació trobada a Diari d'un llibre vell

Patakiskola

El video ens explica la història d'una nena que té una aventura amb l'aigua en el seu viatge des d'un petit riu fins arribar al mar.

Streamschool (Patakiskola) from Péter Vácz on Vimeo.

Trobat un joc d’estratègia de fa 1.000 anys al Conjunt Monumental d’Olèrdola

Dibuix de l'alquerc trobat a Olèrdola

El passat mes de novembre de 2011 es va trobar, als voltants de l’Església de Santa Maria del Pla dels Albats, un bloc de pedra amb relleus identificat com el joc d’estratègia alquerc de 9 o molí, datat entre els segles X i XI.

Les traces sobre la pedra marquen les línies del joc: tres quadrats concèntrics amb els centres dels costats units per una línia.
Durant la campanya d’excavacions del MAC Olèrdola s’han trobat també nombroses fitxes del joc fetes de pedra i de ceràmica, totes elles d’època romana i medieval.


Les troballes  tenen en comú el fet que són descoberts en indrets situats a certa altura, en esglésies o en castells. Segurament era la forma més entretinguda de passar el temps que tenien els soldats que feien de vigies.

Quines són les regles del joc alquerc de 9?

Aquest joc d’estratègia està pensat per a dos jugadors, amb 9 fitxes cadascun. La partida té dues parts: A la primera, per torns alterns, cada jugador va posant les seves fitxes en els punts buits del tauler. Amb la col·locació de les fitxes s’intentarà fer línies de tres, al mateix temps que s’intentarà evitar que les faci el contrari.
Cada cop que un jugador fa una línia de tres, elimina una fitxa a l’adversari. Un cop col·locades les peces, comença la segona part del joc. En aquesta, es mouran les fitxes a l’encreuament més proper amb l’objectiu d’aconseguir línies de tres, però sempre tenint la segona intenció d’evitar que el contrincant ho aconsegueixi. El guanyador és el que primer redueix a dues les fitxes del contrari o li bloqueja la jugada.

Informació trobada a http://www.mac.cat/

 
Mostra un mapa més gran

Plàstica

          Quina idea!

.

                  Magnífic!

"Goldfish Salvation" Riusuke Fukahori from ICN gallery on Vimeo.



Trobat al bloc Factoria Plàstica

Biblioteca Virtual, la biblioteca que sempre és oberta

El 13 de desembre la Diputació de Barcelona posa en marxa un nou portal web, la Biblioteca Virtual, amb què vol donar un pas més enllà en l’accés a la cultura i la informació dels ciutadans. La Biblioteca Virtual aplega la informació i els serveis de les 208 biblioteques i 9 bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona i els posa a disposició dels ciutadans les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

El nou portal web ofereix un servei ininterromput en línia amb accés a informació sobre temes especialitzats, com ara turisme, cinema, salut, còmics o cuina i vins; recomanacions de llibres, cinema i música a càrrec de bibliotecaris de la Xarxa; espais de participació per als usuaris, que poden valorar documents i compartir els continguts a les seves xarxes socials; accés a tràmits bibliotecaris en línia, i un espai personal on els usuaris poden organitzar-se i personalitzar-se els continguts que els interessen del portal.

Entre les principals novetats que aporta el nou web destaquen:

• El meu espai

Un apartat on l’usuari pot triar les seves biblioteques preferides per rebre notícies i activitats. Així mateix, també pot crear els seus “prestatges” on guardar la informació que li interessa de la Biblioteca Virtual (una guia de lectura, la referència d’un llibre, una web recomanable…). Es tracta, doncs, d’un apartat on l’usuari es configura l’espai a mida dels seus interessos.

• Prestatges virtuals

El web inclou prestatges virtuals dels temes següents: Música, Cinema, Còmics, Novel·la, Cuina i vins, Món laboral, Salut, Turisme i Any Internacional de la Química.

Cada prestatge és un compendi d’allò que l’usuari pot necessitar saber sobre un tema per convertir-se en un “especialista”. Els prestatges estan elaborats per bibliotecaris de les 208 biblioteques i 9 bibliobusos de la Xarxa experts en els temes proposats. Cada prestatge conté diversos materials centrats en el tema que li correspon: novetats bibliogràfiques, webs recomanables,  guies de lectura, activitats de les biblioteques,  enquestes i concursos…

• Participació

Els documents que apareixen a la Biblioteca Virtual (guies de lectura, seleccions de webs, prestatges virtuals…) poden ser puntuats pels usuaris registrats al web, els quals també veuen la puntuació mitjana que ha realitzat la resta d’usuaris sobre aquell material. A més, els usuaris també poden: enviar per correu electrònic, imprimir i compartir a les seves xarxes socials allò que els interessa més de la Biblioteca Virtual.

En una propera fase, a més està previst incloure trobades digitals amb autors i fòrums de lectors, entre altres.

Per gaudir al màxim de tots els serveis que ofereix la Biblioteca Virtual només cal disposar del carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals i donar un correu electrònic. Tots dos tràmits poden fer-se des de la Biblioteca Virtual.

 Informació trobada a www reporteducacio

Jugar amb Punts...

Una  aplicació Vedoque per treballar l'atenció, els colors i la posició en l'espai. Hi ha diferents nivells de dificultat, i l'objectiu bàsic de l'activitat es formar el mateix model que se'ns proposa.

Trobat al bloc de Velosipios

Art Project

Art Project és una eina de Google que amb col·laboració amb alguns dels museus més importants del món que té com a principal finalitat posar a l’abast del públic en general i amb gran detall les obres d’art que s’exposen a aquests museus així com els propis edificis i sales. En aquests moments el fons del projecte està format per més de 1.000 obres d’art d’un elevat nombre de galeries com la Tate Britain i la National Gallery de Londres, La Galeria dels Uffizzi de Florència, el MoMa de Nova York, el Museo Reina Sofía de Madrid, el Museo de l’Hermitage de Sant Petersburg…

Podem fer una visita virtual per les sales d'aquests museus, amb panoràmiques de 3600 i crear les nostres pròpies col·leccions d'art compartir-les. Cada obra d'art es pot veure amb un zoom de gran resolució que permet observar detalls impossibles de captar mitjançant la contemplació directa de les obres. Al lateral s'hi troba un desplegable amb informació detalla sobre el quadre, l'artista i la seva obra.Podeu veure el seu funcionament en aquestes guies en video

Amb aquesta eina d'obre un ampli ventall de recursos per aprofitar a les nostres aules. Ens permet desenvolupar la competència cultural i artística a través de l'observació, anàl·lisi crítica, apreciació dels valors estètics i culturals de les produccions artístiques. Alhora que també és una eina que permet endisar-nos dins de contextos històrics i culturals.

Els museus que han participat en el projecte són:

• Altes Nationalgalerie, Berlín, Alemanya

• Gemäldegalerie, Berlín, Alemanya

• Col•lecció Frick, Nova York, EE.UU.

• Galeria Freer del Smithsonian, Washington DC, EE.UU.

• MoMA, The Museum of Modern Art, Nueva York, EE.UU.

• The Metropolitan Museum of Art, Nova York, EE.UU.

• Museu Reina Sofía, Madrid, Espanya

• Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid, Espanya

• Palacio de Versalles, Francia

• Galeria de los Uffizi, Florència, Italià

• Galeria Tretyakov, Moscou, Rússia

• Museu Hermitage, San Petersburgo, Rússia

• Museu Kampa, Praga, República Checa

• Museu Van Gogh, Amsterdam, Països Baixos

• Rijksmuseum, Amsterdam, Països Baixos

• National Gallery, Londres, Regne Unit

• Tate Britain, Londres, Regne Unit

Informació trobada a eines 20

Entrevista amb Isabel Solé

«S'aprèn a ser un bon lector al llarg del temps i en situacions de lectura diverses»

Gener de 2012 / Per Àngels Doñate

Per a alguns, la lectura és una tasca de l'escola, una obligació o una necessitat, però per a la Isabel Solé és «una companya discreta, callada, que sempre és a prop», entre d'altres coses; una companya que t'ajuda a entrar en mons fascinants, però que també t'obre les portes del coneixement i el pensament. Solé, catedràtica del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona, fa trenta anys que rumia en aquest tema i es confessa tan emocionada com al principi. El 14 de desembre va compartir aquesta emoció i els seus coneixements sobre el tema amb els participants en els Debats d'Educació, organitzats per la Fundació Jaume Bofill i la UOC. 

 

Què és la competència lectora?

La capacitat de poder utilitzar la lectura per a satisfer les necessitats personals d'inserció i creixement que tenim: per a gaudir, per a resoldre problemes quotidians i per a aprendre, un repte que hem d'afrontar els humans cada dia.

I, en conseqüència, què és un bon lector?

És la persona que pot fer aquest ús múltiple i variat de la lectura, i que la pot utilitzar no només perquè els altres li demanen que llegeixi, sinó també perquè per a ella mateixa és una activitat plaent. Un bon lector també és aquell que pot, per mitjà de la lectura, no només accedir al que pensen o diuen els altres, sinó també reflexionar sobre el seu propi pensament, fer-se preguntes i respondre-les, ampliar el seu coneixement i la seva perspectiva davant la vida i la realitat.

Com s'arriba a ser un bon lector?

Aquesta competència s'aprèn al llarg del temps i en situacions de lectura diverses. No sé si la lectura és un hàbit. Per a mi, sobretot, és un desig. És evident que arribar a ser un bon lector també implica poder fer servir la lectura perquè la necessites. Hi ha un component d'utilitarisme que no podem deixar de banda, però no crec que la formació de lectors s'hagi de conformar amb el fet que la lectura només s'utilitzi d'una manera funcional: hauríem d'aspirar que es faci servir per a pensar i per a gaudir. Jo entenc l'aprenentatge de la lectura com un tamboret de tres potes: totes tres han d'estar equilibrades. Quines són?: aprendre a estimar-la -si això està assegurat, tenim molt camí recorregut per a les altres potes-; aprendre a llegir pròpiament, i, la tercera, aprendre a fer-la servir per a aprendre. No tan sols per a saber què diuen els textos, sinó per a anar més enllà i poder analitzar-los, confrontar-los i extreure'n conclusions.

Hi ha una edat per a aprendre a llegir i ser un bon lector?

Es pot començar a estimar la lectura des que s'és un nadó, vivint-la en diferents situacions a dins de les famílies, en les quals els llaços afectius amb la lectura es poden començar a crear i a consolidar. Després, no acabem mai d'aprendre a llegir. Tots els que som lectors, i potser uns lectors competents en el nostre àmbit, quan agafem un text d'altres característiques o d'una disciplina nova ens veiem en la necessitat de forçar i estirar la nostra capacitat lectora. No s'ha de pensar com una tècnica que s'aprèn en un o dos cursos i que es podrà aplicar després sense restriccions a qualsevol text o situació de lectura, sinó com un procés dilatat en el qual s'aniran dominant progressivament noves dimensions d'aquesta capacitat fascinant.

Aprenem a llegir tota la vida?

Sí, però que això passi no és casualitat. Si llegim sempre el mateix tipus de coses, les capacitats de lectura no s'ampliaran i desenvoluparem unes estratègies eficaces només per a aquells textos específics. No és el mateix llegir Ulisses que un best-seller. Si ens forcem a llegir uns textos d'una determinada complexitat, les nostres capacitats lectores tindran uns reptes i s'ampliaran. L'estructura dels textos influeix en la comprensió lectora, però no únicament: també hi influeix la densitat de la informació; si s'utilitza un vocabulari específic o quotidià; la cohesió, la coherència i la claredat; el grau d'escriptura del text, és a dir, si està ben escrit o no; si els continguts són accessibles al lector; si el text és narratiu, expositiu o poètic, i també la funcionalitat del text. Diferents textos i finalitats, porten a processar la informació de maneres diferents.

L'arribada de nous mitjans i de la tecnologia canvia la manera de llegir?

Planteja diferents tipus de lectura. Cada tecnologia que utilitzem acaba tenint un impacte en el cervell, en la manera de pensar. La revolució que vivim, en aquest sentit, no és diferent, tot i que alguns diuen que tindrà més impacte que la mateixa aparició de la impremta. La lectura d'hipertextos, per exemple, condueix a una forma de lectura que afavoreix el processament molt ràpid de la informació i, moltes vegades, més superficial. Si només llegim aquest tipus de text, pot ser que ens especialitzem en una lectura selectiva. Si som capaços de combinar-la amb una lectura més sostinguda d'un text llarg i més dens... Llegir en el web serà una nova manera d'incrementar competències.

Sempre que llegim aprenem?

Quan llegeixes i comprens, sempre aprens. Vulguis o no. No llegeixes una novel·la per aprendre coses, però si passa a Berlín als anys trenta, aprens coses de Berlín als anys trenta. Per què? Perquè amb la lectura anem relacionant la informació amb el que sabem i li atribuïm un significat en el text. Mentre llegim tenim uns objectius de lectura, aportem els coneixements previs, anem fent inferències... Ho fem a un nivell implícit. Això explica que la lectura, quan és comprensiva, generi un aprenentatge que fem sense adonar-nos-en.

Aprenem igual si llegim un conte que si llegim un llibre de text?

Quan utilitzem la lectura per a aprendre, aquestes estratègies que funcionen d'una manera implícita no es poden quedar només en aquest àmbit. D'una manera intencional, hem de saber què busquem en aquell text, recuperar de la nostra memòria els coneixements que ja tenim i que poden ajudar a atribuir significat a la nova informació. Hem de poder anar destriant el que és bàsic i important del que és secundari. Hem de poder fer inferències i tot el procés es fa més conscient i regulat per un mateix.

Com podem motivar a llegir? Qui ho ha de fer?

Convidant a la lectura. Seduint. Posant-la a l'abast. Essent els llibres parlants de les criatures quan encara no poden llegir. Això farà que s'hi interessin i que es vulguin apropiar d'aquestes eines. I en això, tots hi tenim un paper. Encara que a les persones que ens estimem la lectura ens costa molt d'entendre que altres persones no la valorin, això passa. Tenim famílies molt diverses. Per a algunes, la lectura ocupa un lloc important en el seu imaginari. Altres, la consideren d'una manera diferent. En si mateix, això no vol dir res de dolent. Estaria molt bé tenir alumnes lectors, tenir una societat lectora. Però si no és així, hauríem de pensar que tots els nens i nenes tenen el dret de descobrir el plaer de la lectura, que un adult significatiu de la seva vida -si no són els pares, ho pot ser el mestre- els acompanyi. Tots tenen dret a uns centres educatius on s'ensenya i s'aprèn a llegir i escriure, però en els quals, sobretot, es llegeix, i s'estima i es valora la lectura.

Trobat a UOC Notícies

Bibliografia i webgrafia de la Isabel Solé

Solé, I. (1992): Estrategias de lectura. Barcelona: Editorial Graó i ICE de la UB.

Solé, I.(1997): “L’aprenentatge i l’ensenyament de la lectura” a Teberosky, A. (1997): Psicopedagogia de la lectura i de l’escriptura. Barcelona: UOC.

Solé, I. (2001): “Els padrins i les padrines de llegir”. Guix Infantil núm. 2 .

Solé, I. (2010): Ocho preguntas en torno a la lectura y ocho respuestas no tan evidentes. M.E.C Portal Leer.es [en línia]http://docentes.leer.es/2009/11/19/siete-preguntas-en-torno-a-la-lectura- y-siete-respuestas-no-tan-evidentes-isabel-sole/ [consulta 17.01.2011]

Calendari il·lustrat, de Nina Chen pel 2012

Comencem a preparar el nou calendari per 2012. Cadascú que trie el seu i se'l edite, però nosaltres us proposem aquestes imatges, de Nina Chen, on la tipografia i les il·lustracions formen un conjunt excel·lent. Està en anglès. Nosaltres sols cal que fiquem els dies de l'any.

Trobat al blog Pinzelladea al mòn

La capsa

The Adventures of a Cardboard Box from Studiocanoe on Vimeo.

Lecturil Plus:Recepta mèdica per la lectura

 

Trobat al bloc de Nosololibros

Que fan els llibres a la nit?

Quan tothom dorm els llibres s'ho passen molt bé, oi?

Trobat al bloc Trafegando Ronseis

LetterPLAYGROUN: generador de tipografía.

Totes les lletres en una ciutat (il. Gwenola Carrere)

  LetterPLAYGROUN. Es un lloc on es pot trobar lletres de tot tipus, a més d'un generador de lletres que ens permet crear paraules amb tipografia diferent.

 

Trobat a Pinzellades al món

El Calendari de Ramon Aldomà interpretat per l'home del temps

El Campanar de Cervera

Territ menut (Calidris minuta) i Territ gros (Calidris canutus)

Són ocells que viuen a les zones litorals i aiguamolls emparentats amb els picaplatges. Totes les espècies (n'hi han 19) passen l'època de reproducció a l'Àrtic durant l'estiu.

 Territ gros (Calidris canutus) Scolopacidae

Territ Gros

Alimentació

Com tots els limícoles, aprofita els sòls tous per a extreure'n els petits invertebrats que són la base de la seua alimentació

Distribució geogràfica

Viu al nord de Noruega, Rússia (incloent-hi Sibèria), i hiverna a Àfrica, Àsia i algunes àrees de l'Europa meridional.

Costums

És comú en migració, a l'hivern, a les zones humides continentals dels Països Catalans.

D76K1197 Territ menut (Calidris minuta) Scolopacidae

Territ Menut

• Fa 13,5 cm de llargària total.
• És més rogenc a l'estiu i més blanquinós a l'hivern 
• Potes negres.
• En vol presenta una franja alar molt estreta.

Reproducció

Pon 3-5 ous i pot fer dues postes.

Alimentació

Com tots els limícoles, aprofita els sòls tous per a extreure'n els petits invertebrats que són la base de la seua alimentació

Distribució geogràfica

Viu al nord de Noruega, Rússia (incloent-hi Sibèria), i hiverna a Àfrica, Àsia i algunes àrees de l'Europa meridional.

Costums

És comú en migració, a l'hivern, a les zones humides continentals dels Països Catalans.

Observacions

Les poblacions d'aquest ocell depèn de les poblacions de lèmmings ja que si n'hi ha pocs d'aquests darrers, les aus depredadores com el duc blanc i els paràsits escolliran territs menuts com a potencials preses.

D76K1404Territ menut (Calidris minuta)  + Territ gros (Calidris canutus) Scolopacidae

Lectura amb entusiasme

Video trobat a  www.ara.cat

Via llibre

El primer programa de Via llibre (canal 33) es pregunta com canviarà la lectura en els nous suports; fins a quin punt els nous enginys audiovisuals es poden considerar lectura o com han canviat les biblioteques en els darrers temps.

Internet en casa: pautas básicas para navegar en la Red con los más pequeños

Internet es una alternativa de aprendizaje, comunicación, ocio y lectura muy interesante para los más pequeños. Pero, como ocurre en la mayoría de los aprendizajes de la vida, la duda surge al comienzo: ¿Cuando y cómo iniciar a mi hijo? Opiniones como: “Cuanto más tarde lo descubra, mejor.”, “Son muchos los peligros y los pequeños están más expuestos.”… son opiniones en torno a Red que, lejos de prevenir, restan energía para enseñar a utilizarla con sentido y destreza crítica. A la hora de navegar con los más pequeños… ·       Procura asesorarte.Hay manuales de recursos y guías de redes sociales para familias en los que se detallan los riesgos y beneficios del uso de Internet; así como herramientas disponibles para bloquear contenidos, palabras, imágenes, controlar el tiempo de conexión, registrar las direcciones consultadas… ·       Mantente tranquilo. Conviene tener unas nociones básicas para navegar y ser cuidadoso con los sitios que se visitan (que tengan información adecuada, clara y bien organizada; con contenidos visuales y en formato audio complementarios...), pero hay que evitar obsesionarse. Existen sellos que garantizan la calidad de algunas webs, entre los que destacan IQUA (Agencia de calidad de Internet) y AEMPI (Asociación Española de Padres y Madres Internautas). Mientras navegáis juntos, recuerda que: ·       La palabra es la mejor guía. Aunque la navegación por la Red es bastante intuitiva, explica a tu hijo qué vais a hacer para darle un sentido útil y favorecer la comprensión: ver cuentos o videoclips, escribir a un amigo, visitar museos, aprender sobre el mundo que nos rodea (animales, lugares…). ·       Visitar previamente los sitios seleccionados favorecerá participación activa de tu hijo. Además, te sugerimos que observes sus respuestas e intercales comentarios intentando vincular estos contenidos con otros soportes de lectura como los libros. ·      Aunque tu hijo vaya adquiriendo autonomía, mantente a su lado. De esta manera, verá de forma natural que te intereses por los lugares que visita cuando sea más mayor. Para evitar el abuso, lo más recomendable es pactar el uso desde el principio. Trobat a Lectura Lab de LA FUNDACIÓN GSR

Four by InkyMind

Four from InkyMind on Vimeo.


Short Film

Director: Margherita Premuroso & Luca Da Rios

Technical Director: Ivan Piasini
Environment Modelling: Luca Maniscalco
Lighting, Rendering: William Lorenzetti

Animator: Frank Spalteholz, Emanuel Amler

Music by Alex Harwood
Sound: Felipe Paszkiewicz