Si aquesta setmana voleu escoltar contes, aquí en teniu un munt. Només us cal clicar a l'enllaç
http://www.peptort.com/contesmp3/
I a sota ja hi ha els títols, i sols cal escollir el que voleu escoltar.
o bé visionar-los en aquest enllaç: Una mà de contes
Apa , quan torneu a l'escola ja ens ho explicareu, quin és per vosaltres el més divertit, el més emocionant, el més....
dilluns, 28 de febrer del 2011
Paper Plane
Paper Plane és un curt, d' animació en 3D realitzat per Margherita Premuroso per a seu diploma de graduació en Animation Mentor.
Vía: Pasa La Vida
La impressió de llibres no fa tant de temps
Al bloc de diari d'un llibre vell he trobat aquest reportatge de com funcionava l'impremta fa tant sols uns 65 anys, l'he trobat molt interessant i vosaltres que en penseu?.
Reportatge de l’Encyclopedia Britannica l’any 1947 sobre com funcionava la impremta.
Reportatge de l’Encyclopedia Britannica l’any 1947 sobre com funcionava la impremta.
dijous, 24 de febrer del 2011
EL CARGOL TERRESTRE (Helix Aspersa)
De cargols en trobarem per qualsevol racó d'un jardí o d'un hort. D'un cop d'ull els podreu veure per la seva gran closca.
El que se sol trobar més sovint és l'anomenat cargol sapenc (Helix Aspersa), de color marró fosc amb bandes més clares.
El cargol és un mol·lusc gastròpode pulmonat, amb una conquilla enrrotllada en espiral que vària segons l'espècie. En el cap hi tenen 4 tentacles cilíndrics, dos inferiors i petits i dos superiors, més llargs i retràctils. Els ulls simples estan situats a l'extrem dels tentacles llargs i els petits tenen una funció tàctil. El peu és de forma allargada, d'epidermis rugosa i porta una glàndula mucosa que segrega la bava.
La primavera és un bon temps per anar a cercar cargols: l'hora més profitosa és el capvespre d'un dia càlid i humit.
Els trobaràs sempre en llocs on els raigs del sol no els toquin massa directament.
Els trobaràs sempre en llocs on els raigs del sol no els toquin massa directament.
Quan arriben els mesos freds, els cargols hivernen. Aleshores cal buscar-los entre les esquerdes de les parets i els murs.
Es fiquen dins la conquilla i la tapa fabricant a la base un mucus sec amb més o menys càrrega de matèria calcària.
El cargol és un animal hervíbor, és a dir menja plantes i també necessita ingerir calci, per la conquilla.
Quan envaeixen un conreu hi fan veritables estralls. Són doncs animals perjudicials per a l'agricultura.
D'altra banda, els cargols, són força apreciats com a menjar.
No hi ha cargols mascles ni femelles, sinó que en un mateix cargol hi trobem els òrgans sexuals masculins i femenins. Malgrat això, no es fecunden ells mateixos sinó que calen dos individus:
La part masculina d'un cargol fecunda els òrgans femenins de l'altre. Al mateix temps, el segon cargol fecunda el primer. Un cop efectuada la còpula es separen, més tard pondran els ous.
La part masculina d'un cargol fecunda els òrgans femenins de l'altre. Al mateix temps, el segon cargol fecunda el primer. Un cop efectuada la còpula es separen, més tard pondran els ous.
Fan la posta posant el cap en un forat semblant que la conquilla tapa. Aquest forat pot tenir una profunditat de 4 o 5 cm i s'hi poden trobar fins a una seixentena d'ous en cada posta.
Informació del blog: Animals del nostre entorn - Fauna i flora
EL CARGOL
–Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: –Cargol, treu banya!–
mig em moro de poruc.
(Josep Carner: Bestiari)
–Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: –Cargol, treu banya!–
mig em moro de poruc.
(Josep Carner: Bestiari)
Poema: El Canigó
Un projecte molt interessant pel infants perpoder escoltar poesia a diferentes veus i a la vegada llegint un poema tan especial com és : El Canigó, de Jacint Verdaguer.
Descripció del projecte, segons els mateixos creadors en la seva pàgina web:
El projecte La Fundació Jacint Verdaguer de Folgueroles i la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic proposen una lectura completa i polifònica de Canigó a Internet, l’espai ideal per on navegarà el missatge que proclama que Canigó existeix, que és aquí: una muntanya, un poema, una pàtria, un futur.
El poema consta de 4334 versos, amb mètriques diverses, repartits en dotze cants i un epíleg. Per al lector d’avui, llegir o rellegir aquests versos immortals sentint-los declamar per 125 veus diferents, tantes com anys fa que els van llegir els seus primers lectors, ha de constituir una experiència de lectura inèdita. Per això ens hem proposat de convocar una lectura col·lectiva, calidoscòpica, de Canigó, Canigó 125 veus.
En uns moments en què la tecnologia posa al nostre abast tantes possibilitats de treballar en xarxa i convençuts de la vigència del missatge que proclama Canigó, hem volgut integrar l’obra al segle XXI, fent d’internet i les xarxes socials el vehicle per difondre el projecte.
Us deixo l'enllaç a on podreu anar escoltant aquestes veus i trobar altres informacions :
dilluns, 21 de febrer del 2011
La nena que va pintar els cargols
L'Ona de 5è us recomana aquest llibre
Aquest conte m'ha agradat molt, trobo que és una història molt bonica. I també penso que pintar cargols deu ser molt bonic!!!
Ona
L'opinió que segueix és de Jordi Llavina (crític i escriptor)
«La història comença amb una descripció que n’hi ha per treure’s el barret, si no fos que no en
portem. És una descripció de la cara de la Cristina, la protagonista, que fa un èmfasi especial en
els ulls de la nena: els ulls vol dir la il·lusió, les ganes de veure coses, d’escrutar-les; els ulls vol
dir la vivesa, l’esperit desficiós. (...) Una engegada esplèndida. Potser no inventa res de nou,
aquest inici. Potser no. Però revela una sensibilitat que jo he trobat molt arrapada a aquest text:
la de reproduir la parla viva –avui més morta que viva, malauradament–, amb els seus girs
sorprenents, amb la màgia de les seves metàfores (els ulls que es mengen la cara, de tan grossos),
amb l’eufonia de les seves diccions.
(...); però si hagués de triar alguna cosa d’aquesta mininovel·la em quedaria amb la fonda impressió
lírica que conté, com una empremta inesborrable.»
(El 3 de Vuit, 23-4-99, p. 116)
diumenge, 20 de febrer del 2011
Abelles de la mel (Apis mellifica), bevent aigua a Alòs de Balaguer
 |
| Quina set!!!! |
 |
| Nosaltres també beurem aigua fresqueta!!!! |
Les abelles (Apis mellifica) formen una de les societats més complexes i ben organitzades que es coneixen.
És un insecte himenòpter volador de la família dels àpids. Està emparentat amb la vespa i la formiga. Viu en ruscs i s'alimenta del nèctar de les flors, a partir del qual elabora la mel. També recol·lecta pol·len, destinat a la producció d'aliment per a les larves. Juga un paper molt important en la pol·linització de les plantes amb flors.
Les abelles tenen una llengua llarga, o glosa, que fan servir per a obtenir el nèctar de les flors.
Posseeixen també petites antenes, formades per tretze segments en els mascles i dotze en les femelles.
Tenen dos parells d'ales, el de darrere més petit. El segon parell de potes està adaptat per a la recol·lecció de pol·len, i l'apèndix de l'estómac es un fibló que usa per a defensar-se.
Existeixen prop de 16.000 espècies conegudes d'abelles, i s'estima que existeixen al voltant de 30.000 espècies en total. Les abelles poden ser solitàries o viure en grans comunitats de diversos tipus.
L'apicultura és la cria d'abelles, generalment per a l'obtenció de mel i d'altres productes apícoles, encara que a vegades l'objectiu pot ser la fecundació de conreus.
Són insectes que s’alimenten del nèctar i del pol·len que els ofereixen les flors, a les quals, a canvi, pol·linitzen.
En el seu cos, al final de l’abdomen, presenten un fibló que poden clavar als seus enemics per tal de defensar-se. Quan això passa, el fibló es desprèn del cos de l’insecte, cosa que li provoca la mort.
En cada rusc viu una única reina, una femella fèrtil de la qual descendeixen tota la resta d’individus de la comunitat. Quan neix una altra reina es produeix una escissió ja que part de la comunitat abandona el rusc, juntament amb una de les reines, per formar una nova societat.
Les reines tenen una vida llarga, en comparació a la resta de castes, ja que pot viure entre tres i quatre anys.
Les obreres també són femelles, però estèrils, i s’encarreguen del manteniment del ruscs i de l’alimentació i de la cura de les larves. Amb el nèctar i el pol·len fabriquen la mel, mitjançant reaccions estomacals, la qual serveix per nodrir les larves. Amb el nèctar i el pol·len fabriquen la mel que utilitzen per alimentar les larves. Acostumen a viure entre un i dos mesos.
Els abellots apareixen a la primavera. Són els mascles i la seva funció és la de fecundar a la reina. Això, la fecundació de la reina, té lloc durant l’anomenat vol nupcial en el qual només un abellot aconsegueix aparellar-se amb la reina. La resta d’abellots són eliminats per les obreres ja que no són útils per a la societat. De fet tenen una vida molt curta ja que només viuen un quants dies.
Cada primavera, la meitat de les abelles del rusc i una reina abandonen la seva llar, per construir una nova colònia, un nou rusc.
Informació de xtec
A una abella
Gentil abella brunzent,
avionet de jugueta,
que vas volant per la pleta
dins l’espai que t’obri el vent.
Si te besa el sol ardent,
brilles com joia daurada,
imatge clarificada
de l’amor d’humana arrel,
perquè fas dolça la mel
i tens aspra la picada
Victorià Ramis d’Ayreflor
avionet de jugueta,
que vas volant per la pleta
dins l’espai que t’obri el vent.
Si te besa el sol ardent,
brilles com joia daurada,
imatge clarificada
de l’amor d’humana arrel,
perquè fas dolça la mel
i tens aspra la picada
Victorià Ramis d’Ayreflor
El xoriguer (Falco tinnunculus)
 |
| Xoriguer |
 |
| Xoriguer d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) |
 |
| Xoriguer d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) |
 |
| Xoriguer de Preixana (Urgell) |
El xoriguer comú (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família Falconidae.
És força freqüent i és fàcil d'observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, quedant gairebé parat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales com un helicòpter (el que s'anomena fer l'aleta ) en llocs oberts mentre observa el terra buscant preses petites que captura llençant-s'hi en picat.
Fonamentalment menja petits mamífers (com ara ratolins i musaranyes), insectes grans i alguns rèptils i petits ocells. La majoria de les parelles ponen al maig, i arriben a bon terme de 4 a 5 polls.
A Catalunya és especialment abundant a les planes de ponent (entre el Segrià i la Segarra), al Camp de Tarragona, a la zona costanera de l'Alt Empordà i en alguns llocs del Pirineu, en zones d'alta muntanya entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran i a la plana de la Cerdanya.
El xoriguer
Tʼhas allunyat tant i tant,
xoriguer de roges ales,
que has esdevingut
una pinça oberta
en la cartolina
de color blau cel.
que has esdevingut
una pinça oberta
en la cartolina
de color blau cel.
Un llibre recomanat:
En Roger i el xoriguer
Villamuza Manso, Noemí, (il.)
Editorial Barcanova, S.A.
1ª ed., 1ª imp.(03/2009)
56 páginas; 20x13 cm
Idiomas: Catalán
ISBN: 8448924738 ISBN-13: 9788448924737
Encuadernación: Rústica con solapas
Colección: Sopa de llibres
En Roger i el xoriguer. El protagonista és un nen de vuit anys que té un oncle veterinari molt aficionat als ocells. En una de les estades a ca l'oncle podrà veure'l en acció davant d'un xoriguer -un petit rapinyaire- que un pagès ha trobat ferit. En Roger, que de gran també vol ser veterinari, assisteix al moment màgic en què el seu oncle treu el xoriguer del sac per a examinar-lo i queda impressionat per la mirada trista de l'au. I aquí comença la connexió d'en Roger amb l'animal, que durarà mentre s'està amb l'oncle, ajudant-lo a alimentar l'ocell i veient com, a poc a poc, es va recuperant. Quan, acabades les vacances, en Roger ha de tornar a casa seva, el seu oncle li promet que dintre d'uns mesos, quan l'ocell estigui a punt, podrà assistir al seu alliberament.
Los monstruos en los cuentos infantiles
Dibuixar monstres en els contes infantils, amb aquest títol he trobat aquesta aquesta entrada en el blog el gato azul de prusia, de Marián Lario a on comparteix la seva feina i la d'alguns companys per explicar i mostrar quins passos s'han de seguir per crear il·lustracions infantils. Moltes gràcies Marián.
(Ilustración de cabecera de Krisztina Maros)
Cuando me refiero a MONSTRUOS en los cuentos INFANTILES no me refiero a los temibles y espantosos monstruos que asustarían a cualquiera, sino a una versión de monstruos mucho más dulces, a veces tontorrones, ridículos, simpáticos y con un gran corazón.
PORQUE NO TODOS LOS MONSTRUOS TIENEN QUE DAR MIEDO.
Hablo de los maravillosos Cuentos de Monstruos que ayudan a los niños a no tener miedo cuando se apaga la luz o que toman a unos originales monstruos como protagonistas de alguna bonita historia.
Para un ilustrador, crear monstruos de este tipo es una de las cosas más divertidas, tienes total libertad ...pues...¿qué es un monstruo sino un reflejo directo de nuestra imaginación? y las combinaciones para dibujarlos pueden ser múltiples:
Desde combinar diferentes partes de animales, llenar una cara con decenas de ojos, dibujar alas, bocas que escupen fuego, chepas, muchas extremidades, pintarlos de color rosa, azul, verde, amarillo...todo vale....TODO...porque monstruos hay muchos y todos pueden ser completamente diferentes.
Os muestro a continuación diferentes ejemplos de ilustraciones y cuentos monstruosos:
Estas las he dejado para el final porque...aunque dan un poco más de miedo, tenía que ponerlas, son unas ilustraciones admirables.
Il·lusions óptiques: El paper màgic
Mira atentament el video i veuràs com la màgia d'un paper pot fer moure les imatges.
Il·lusions óptiques: Els cercles vermells
Observa amb atenció les dues figures de dalt.
Quin dels dos cercles vermells és més gran el de la dreta o de l'esquerra o bé tots dos són iguals?
dissabte, 19 de febrer del 2011
Els cargols i el nen
Bave Circus from DuDuF on Vimeo.
Realitzat per Philippe Desfretier, Nicolas Dufresne, Sylvain Kauffmann i Martin Laugero, quatre alumnes de la prestigiosa escaola Supinfocom Valenciennes. La música original és de Thomas Miquel.
L' imaginació d' un nen en una tarda de pluja, com avui dissabte i les habilitats circenses d'uns cargols…, l'he trobat molt entranyable
L' imaginació d' un nen en una tarda de pluja, com avui dissabte i les habilitats circenses d'uns cargols…, l'he trobat molt entranyable
Vía: Pasa La Vida
Le ballon rouge
Le ballon rouge
Albert Lamorisse
École de loisirs
El fet és que la pel·lícula, musicada, i sensa massa diàleg, està interpretada per Pascal,
( fill del director ) i que de manera espontània i màgica es troba amb un globus vermell dalt d´un fanal parisenc...
Pascal el segueix pels carrers de París i descobreix que aquest globus no s´assembla gens a la resta de globus, aquest sembla que té personalitat pròpia.
Si en desconeixeu l´aventura del globus vermell, obriu els ulls a l´ àlbum fotogràfic que l´editorial francesa École de loisirs ha publicat recentment.
Afanya´t
que el globus
se t´escapa!
que el globus
se t´escapa!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)